- Presentació
- FESTES DE BARRI / CALENDARI FESTER
- B.R.L.I. ARBRETS D’ALTEA
- SETMANA SANTA D’ALTEA
- FESTES MAJORS
- Programa de festes
ÀREA DE FESTES
L’Àrea de Festes, seguint les directrius i objectius marcats per l’equip de govern de l’Ajuntament d’Altea, i a través de la Regidoria Delegada de Festes, és l’encarregada de programar, contactar, organitzar i coordinar les activitats festeres de l’Ajuntament, calendaritzar activitats lúdic-culturals d’entitats festeres, assistència i contacte amb totes les comissions de festes, elaboració d’informes de festes relatius a les necessitats de: policia, protecció civil, bombers, ambulància, infraestructures, neteja, contenidors, empresa pública, etc., elaboració d’estadístiques de participació ciutadana i estudis de millora de les activitats organitzades pel departament, Registre de Seus Festeres, centralització de propostes, idees i projectes de festes, organitzar cursos i promoure convenis de col·laboració amb entitats públiques i privades, etc., per tal de facilitar a la ciutadania tots els mitjans necessaris per a gaudir de les festes en un entorn responsable i segur.
REGIDORIA
Regidora Delegada de Festes: Marta Lloret Devesa
Correu Electrònic: mlloret@altea.es
Tlf: 965841300
AJUNTAMENT D’ALTEA
Plaça José Mª Planelles, 1 – Planta Baixa
03590-ALTEA (Alacant)
DEPARTAMENT
Responsable Administratiu: Segi Candela
Correu Electrònic: festes@altea.es
Tlf: 965842853
CASA DE CULTURA D’ALTEA
Casal i Museu Fester
C/ Pont de Moncau, 14 Planta. 1ª
03590-ALTEA (Alacant)
HORARI D’ATENCIÓ
De dilluns a divendres: 11:00h a 14:00h
(Només amb cita prèvia)
MUSEU FESTER
C/ Pont de Moncau, 14 Planta. 1ª
03590-ALTEA (Alacant)
Horari: De dilluns a divendres de 09:00h a 14:00h i de 17:00h a 20:00 h.
Entrada Lliure
Mufe és la marca enregistrada del Museu de la Festa de Moros i Cristians d´Altea. Baix estes segles es reuneixen les donacions i sessions del món de la Festa: vestits, armes de càrrecs, ceptres, corones, així com més d´un centenar d´objectes regalats per les Filaes en els seus anys de càrrecs a la Federació de Moros i Cristians Sant Blai d’Altea.
Este Museu naix amb la idea de donar a conèixer i plasmar a la vista del públic que el visita el món de la Festa de Moros i Cristians, exposant-se tots els vestits de càrrecs i directius que han tingut a bé cedir o donar perquè s´exposen públicament.
Més d´un centenar de vestits de totes les Filaes d´Altea estan representats en el Museu, on tots els elements que formen part d´ells estan a la vista de l´espectador, acompanyats d´una fotografia de la persona que l´ha cedit o donat vestint-lo, perquè puguen fer-se l´idea de per a què s´usa i qui és el propietari.
A més de la importància dels vestits i el seu valor, més que econòmic, sentimental, el Museu és una mostra de la història i dels fets històrics que van ocórrer en distintes èpoques en la Vila d´Altea, que van ser decisives a l´hora d´escriure la Història d´Espanya i Europa.
FESTES POPULARS DE BARRI
A Altea se celebren festes durant tot l’any, encara que l’estiu concentra la majoria d’elles. Sempre hi ha alguna cosa que celebrar i en multitud d’ocasions s’omplin els carrers d’alegria i ambient festiu.
Els Moros i Cristians, Setmana Santa, el Castell de l’Olla, la nit de Sant Joan, són exemples de celebracions i esdeveniments per a delectar-se en Altea.
L’estiu a Altea és com aquests estius que veiem a la televisió, on la gent vestix roba blanca, barrets de palla i sandàlies a conjunt per lluir-les davant la mar i ballar en una revetlla. Altea és mediterrània i això és el que t’oferix.
Altea es caracteritza per ser el poble amb més festes a l’estiu de la comarca, arribant a cobrir tots els caps de setmana de juny a setembre amb una festa de barri.
Aquest tipus de festes solen tenir una durada de divendres a dilluns (abans duraven fins dimarts). Dins d’aquests dies es troben actes com “l’entrà de la murta” (xicoteta cavalcada on es repartixen caramels, joguines o llepolies als xiquets). L’entrà de la Murta és la vesprada a la que s’engalanen les portes de les ermites (amb les que quedaran decorades totes les festes). Col·loquialment es diu “murta” a l’arbust que es cria en els barrancs de la zona (normalment en llocs de difícil accés). És un arbust de fulles verdes i que fa molt bona olor. En definitiva li dediquen una cercavila a aquest arbust amb el que s’engalana el petit “temple” per a les festes.
Abans de la entrà de la murta o algunes vegades coincidint en el mateix divendres se celebren els sopars “de cabasset” o sopar dels veïns. És un sopar en què els veïns del barri s’ajunten en “l’era” per sopar junts i compartir menjar i una bona estona. Hi sol haver disc-mòbil, o revista musical o un duo amenitzant la nit.
Durant algun dia al llarg les festes és típic oferir als assistents “coca a la Llumà” (massa amb embotit, tomaca verda, roja i algun peix salat), un altre dels dies se sol oferir paella gegant per a tots els assistents o també concurs de paelles (on grups de gent es preparen la seva pròpia paella per menjar i entrar en concurs). Depenent de la decisió que pren la comissió cada any, fan paella gegant o concurs, o anys que ho fan tot.
Les vesprades solen estar dedicades als més menuts, amb jocs populars, “bota-bota”, animació o teatre. També alguna tarda va dedicada a la gent gran, amb les que s’ofereixen balls regionals, teatre o berenar…
Les nits són per ballar i gaudir, orquestres d’arreu de la zona vénen als petits barris del camp d’Altea a oferir els seus espectacles. La gent jove gaudeix molt d’aquestes nits.
Als matins cap a les 8h, la comissió de festes desfila pels carrers del barri llançant coets al so de la música dels instruments tradicionals, com són la xirimita i el tabal. A aquest acte se li crida “despertà” (acció de despertar a tot el vecindari).
També hi ha les misses tradicionals als sants, cada diumenge se li resa a un sant (al qual se li dedica la festa) i els dilluns als difunts del barri en qüestió.
Algunes d’aquestes festes celebren l’arbret, aquestes són les festes de Sant Joan, Sant Roc i Sant Lluís. L’arbret és una tradició ancestral on homes i dones tallen un arbre (que va ser plantat per a això i, cal dir, que fan replantacions per poder seguir la tradició sense desforestar) i el porten a coll de manera molt divertida a base d’aigua (que es tiren a sobre) i vi (que beuen dels tradicionals botijons). Al so de diferents càntics, la gent els llança aigua. Al llarg d’aquest trajecte paren a berenar (embotit i salat amb pa).
Les seves robes (samarreta) queden trencades al llarg del camí, ja que és típic trencar aquesta peça per finalment quedar penjats al cop de l’arbre. Un cop arriben a “l’era” epicentre on es celebren totes les festes, homes i dones planten l’arbre a mà estirant de 3 o 4 cordes (segons l’espai del lloc). L’alegria es contagia entre tot el públic assistent una vegada plantat i la xirimita i el tabal toquen al so de l’espectacle.
En el cas de la festa de Sant Llorenç, alberga el Castell de l’Olla, espectacle que s’ofereix cada estiu a la platja de l’Olla. Altres festes com Sant Antoni (celebrada al juny), és una festa dedicada als fadrins. Els majorals d’aquesta barriada només poden pertànyer a la comissió si són fadrins. En aquestes festes es pot gaudir d’un festival de música alternativa en el qual els joves es gaudeixen moltíssim.
Les seves robes (samarreta) queden trencades al llarg del camí, ja que és típic trencar aquesta peça per finalment quedar penjats al cop de l’arbre.
En el cas de les festes de Sant Pere, que se celebren al juny o al juliol coincidint amb la patrona dels mariners la Verge del Carme es realitza una processó marinera. Treuen als sants en barques de pesca i davant del poble llancen a l’aigua unes corones fetes de llorer (en reconeixement dels difunts mariners).
Entre els mesos de juliol, agost i setembre se celebren les festes de Santa Anna, Sant Jaume, Sant Roc, Sant Llorenç, Sant Isidre, Sant Lluís i el primer cap de setmana de setembre de Sant Tomàs Si les teues vacances coincideixen amb algun d’aquests mesos podràs participar en qualsevol de les festes.
Seràs benvingut a participar de les revetlles i els actes que es fan per a tots els públics. Altea i les seves festes de barri t’esperen.
CALENDARI FESTER 2022
| Festa | Data | Lloc |
|---|---|---|
| Mig Any | Del 4 al 6 de febrer | Casc Urbà d’Altea |
| Crist de la Salut d’Altea la Vella | De l’11 al 14 de febrer | Altea la Vella |
| Festa del Porquet | 19 de febrer | Poble Antic / Fornet |
| Setmana Santa | Del 10 al 17 d’abril Dilluns de Pasqua 18 d’abril Sant Vicent 25 d’abril | |
| Stma. Trinitat | Del 3 al 5 de juny | Bellaguarda |
| Corpus Christi | 16 de juny (cel·lebració 19 de juny) | Poble Antic |
| Sant Joan | Del 23 al 26 de juny | Poble Antic / Fornet |
| Sant Antoni | Del 10 al 13 de juny | Pda. Cap-Blanc |
| Sant Pere | Del 14 al 17 de juliol | Passeig Maritim |
| Sant Jaume | Del 22 al 24 de juliol | Pda. Cap-Blanc |
| Santa Anna | Del 22 al 25 de juliol | Altea la Vella |
| Sant Roc | Del 5 al 8 d’agost | Pda. L’Horta-Quintanes |
| Sant Llorenç | Del 12 al 14 d’agost | Pda. L’Olla |
| Castell de l’Olla | 13 d’agost | Pda. L’Olla |
| Sant Isidre | Del 14 al 15 d’agost | Pda. Els Arcs |
| Sant Lluís | Del 26 al 29 d’agost | Pda. La Lloma, Plà de Castell, i Barranquet |
| Sant Tomàs | Del 2 al 4 de setembre | Pda. Cap-Negret |
| Stm. Crist del Sagrari i Sant Blai | Del 23 al 27 de setembre | Casc Urbà d’Altea |
| Santa Bàrbara | Del 2 al 4 de desembre | Pda. Sogai |
| La Puríssima d’Altea la Vella | Del 7 al 8 de desembre | Altea la Vella |
ORDRE 4/2019, de 7 de febrer, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es declaren bé de rellevància local immaterial les Festes de l’Arbret d’Altea: Arbret de Sant Joan, Arbret de Sant Roc i Arbret de Sant Lluís.
CONDICIÓ DEL BÉ
En la festa de l’arbret d’Altea conflueixen elements culturals dels diferents pobles que han ocupat aquestes terres durant segles. De totes les festes populars que se celebren a Altea, és la que posseeix major reminiscències de cultes antics. És la festa que celebra el solstici d’estiu i venera a la vegetació com a agraïment a la mare terra per les collites.
Com a tradició imbricada en la societat alteana i en el lloc on es desenvolupa, el seu valor etnològic i els aspectes rituals, cerimonials, lúdics, sagrats o religiosos, històrics i tradicionals, que en ella concorren avalen la seua catalogació com a Lloc Històric d’interès local.
CRONOLOGIA:
INCERTA, POSSIBLE DES DEL SEGLE XVII I DOCUMENTADA EN EL SEGLE XIX.
EMPLAÇAMENT I PAISATGE FESTA DEL ARBRET DE SANT JOAN
La festa de l’arbret de Sant Joan, originalment, va ser la festa dels llauradors d’Altea. És la festa del barri del Fornet i del Poble Antic d’Altea, per tant, té lloc en part del Nucli Històric Tradicional i dins del BIC del Baluard i recinte renaixentista de la Vila d’Altea.
Fins les primeries del segle XX, esta zona urbana centrava l’activitat social i comercial d’Altea. En la Plaça de l’Església, el seu centre, es concentren els actes principals de les festes de Sant Joan i és on es planta l’arbret. A més del Fornet i del Poble Antic, també participen de la festa part del raval dels Costeres i del Pla del Castell.
En el seu últim tram, provinent de l’Avinguda de la Nucia, des de la Plaça de la Creu, l’arbret recorre: Costera dels Matxos, el Calvari, carrer Alcoi, cantó de la Promesa, Alcoi, carrer Sant Miquel i Plaça de l’Església.
Sense cap dubte el paisatge urbà que recorre la festa és el més emblemàtic d’Altea.
La festa consisteix en la tala d’un xop, el seu trasllat a coll i la posterior col·locació en el centre de la Plaça de l’Església d’Altea.
L’arbret se celebra anualment coincidint amb el solstici d’estiu i la celebració del naixement de Sant Joan Baptista.
La festivitat de Sant Joan i l’arbret és hereva de multitud de ritus i costums propis de festivitats precristianes molt esteses per tota Europa. Aquesta festa sintetitza elements culturals dels diferents pobles i civilitzacions que han ocupat aquest territori.
L’arbret representa l’exaltació de la vida després de l’hivern, es venera als arbres com a renovació de la vida després de l’hivern. El símbol d’aquesta festa és l’arbre i a ell se li rendeix culte. La col·locació d’un arbre en la plaça es considera fertilitzant. Els joves traslladen el xop que fecundarà la terra perquè proporcione abundants fruits en les collites. Els participants solen veure en el xop un gran símbol fàl·lic; en la mitologia clàssica el xop era l’arbre consagrat a Hèrcules, símbol de la força i la valentia.
ARBRET DE SANT ROC
La data de celebració i ubicació de la festa de Sant Roc: La festivitat és el 16 d’agost, però se celebra el primer diumenge d’agost a l’Horta-Quintanes. El dissabte anterior se celebra l’acte de l’arbret.
L’antiguitat de l’ermita de Sant Roc es remunta a mitjan S. XIX, enfront d’aquesta es troba l’era, on antigament s’utilitzava per a l’assecat de la pansa o la trilla dels cereals que es conreaven en l’època i que gradualment van deixar de ser conreats, també i des de llavors l’era se servia com a punt de trobada i escenari de festes i esdeveniments per als veïns del barri.
Els actes tradicionals de la festa són: missa de Sant Roc, gojos de San Roc, missa d’ànimes, novenari, la plantà de l’arbret i despertà, i com a menjars tradicionals: sopar de cabasset, concurs de paelles i coca a la llumà
ARBRET DE SANT LLUIS
La data de celebració i ubicació de la festa de Sant Lluis: La festivitat és el 9 d’octubre i se celebra l’últim diumenge d’agost en La Lloma, Pla de Castell i Barranquet. El dissabte anterior se celebra l’acte de l’arbret.
Segons ens conta Francesc Martínez i Martínez en “Còses de la meua terra” la festa data de 1870, en homenatge dels veïns al polític Lluis Martínez i Beneyto que tenia una casa en el barri, van fer una festa en honor al sant valencià Sant Lluis Bertran.
L’Ermita de Sant Lluis va ser construïda l’any 1945 i, tres anys després, va ser entronitzada la imatge tallada en el taller de imageneria del carrer Jesús i Maria de València, el cost del qual va ser aportat per tots els veïns del barri.
Els actes tradicionals de la festa són: els actes religiosos, l’arbret, la volta a peu, i com a menjars tradicionals: sopar de cabasset, coca a la llumà i concurs de paelles.
MÚSICA I MENJAR TRADICIONAL DELS ARBRETS D’ALTEA
Música tradicional: La música de la xirimita i el tabalet, que interpreten la peça popular “Portar l’Arbret”, i el cant a cappella dels participants “Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens ha parit!”
Menjar tradicional: berenar a base de productes de la zona com la melva, la llonganissa, la botifarra, “coca a la llumà”, pa i vi (generalment de la marina).
INTRODUCCIÓ
La Setmana Santa és un moment molt especial per a Altea per molts motius.
És una setmana de bullícia pels turistes que s’acosten a conéixer la localitat, un dels pobles amb encant més visitats d’Espanya. A més, també és una setmana de festes que molts veïns i visitants viuen amb fervor religiós. I per descomptat, també és especial per les activitats complementàries que des de l’Ajuntament s’organitzen per gaudir al màxim del bon temps i la naturalesa d’Altea.
ACTES RELIGIOSOS
Hi ha dues trobades ineludibles per als amants de la tradició catòlica que distingeixen les celebracions d’Altea de les de la resta. En primer lloc, el Via Crucis que se celebra cada Dijous Sant que és una escenificació d’imatges congelades a càrrec d’un grup d’actors, una experiència única representada als carrers d’Altea. També cal destacar l’encant de la processó del Sant Enterrament que cada divendres Sant sobre les 20 hores realitza el seu recorregut pels carrers del barri antic. Carrers que estan a vessar de veïns que acompanyen a les imatges religioses i turistes que s’amunteguen en els encreuaments dels carrers per a veure la baixada de la processó.
A més dels actes comentats, s’organitza la típica romeria del diumenge de rams, la processó de la trobada del dissabte sant, i tota la resta d’oficis i actes de la Setmana Santa alteana, tant en la Parròquia de Ntra. Sra. del Consol, com a l’Església de Sant Francesc i Sant Pere, Parròquia de Santa Anna a Altea la Vella, Parròquia de Sant Llorenç i Convent de les Carmelites Descalces situats en la Pda. l’Olla d’Altea.
LA MONA DE PASQUA
No hi ha res més típic que menjar-se la mona als jardins de Villa Gadea, on l’Ajuntament habilita: taules, cadires, jocs i espectacles infantils, perquè tots els veïns i visitants passen una Pasqua de manera tradicional i festiva, tant el diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua, com el dilluns de Sant Vicent.
També és típic berenar en la zona de paellers de la Serra de Bèrnia, així com acudir el dilluns de Sant Vicent al captivador de la veïna localitat de La Nucia, on està situada l’ermita de Sant Vicent i on s’organitzen activitats programades conjuntament pels Ajuntaments de l’Alfàs del Pi, Altea i La Nucia.
ALTRES ACTIVITATS
Ruta de les Ermites (activitat organitzada pel departament de Cultura)
L’espai en el qual la música i l’arquitectura religiosa es fonen en un concert que es fa únic. Com el seu propi nom indica és un recorregut per les diferents ermites del municipi, a la qual any rere any s’han anat sumant els temples parroquials, capelles i edificacions oratòries del municipi. Un recorregut en el qual no sols el protagonista és l’espai físic, que també, sinó que en cadascun dels llocs hi ha programat un concert. Una cita amb la música per a tots els visitants que desitgen conéixer millor Altea i els seus encants.
Rutes guiades i camins d’Altea (activitat organitzada pel departament de Turisme)
Una altra oportunitat de conéixer millor Altea passejant pels seus carrers i escoltant les explicacions sobre cada racó secret són les visites guiades gratuïtes que es duen a terme per tot el municipi. La ruta més demandada habitualment és “Coneix Altea” que transcorre pel Barri antic d’Altea, però a més podem fer rutes per Altea la Vella, el “Camí Reial” i la nova incorporació “Cap Blanch i Els Arcs”. Quatre magnífiques rutes guiades d’unes 2 hores de duració per a conéixer millor Altea i compartir-ho en un grup de fins a 40 persones.
Per als més aventurers i independents també existeixen 5 rutes que poden fer-se amb bicicleta o a peu i que transcorren pels voltants d’Altea.
Exposició d’Artesania (activitat organitzada pel departament de Cultura)
Són ja 35 anys de la “Mostra d’artesania contemporànea” d’Altea. N’hi ha prou amb acostar-se a la plaça de l’església entre les 12 i les 22 hores en els dies de Setmana Santa per a poder gaudir d’un munt de llocs d’artesans que ofereixen un vertader espectacle de colors i una parenceria de saber fer. És una de les visites obligades tant per eixir a baixar el menjar com per anar fent fam per al sopar perquè si t’acostes en aquestes dates a Altea no pots deixar de gaudir de la gastronomia local.
DESCRIPCIÓ I HISTÒRIA
Les Festes Majors d’Altea són les celebracions en honor al Crist de la Salut, Sant Blai i el Crist del Sagrari que es desenvolupen als dos nuclis urbans del municipi, Altea i Altea la Vella. El conjunt de celebracions prenen lloc anualment en dos èpoques distintes, segons els cicles festius tradicionals: el cicle d’hivern, entre gener i febrer, i el cicle d’estiu, en setembre.
Les actuals Festes Majors d’Altea són el resultat d’un procés històric de transformació i concentració de celebracions des del segle XVII, que va culminar als anys setanta del segle XX. Així, des de la fundació del poble l’any 1617, les festivitats tradicionals, com la de Sant Blai, es van complementar amb altres celebracions durant el segle XVIII, seguint el doble cicle tradicional d’hivern i d’estiu-tardor.
Entre els anys 1800 i 18151, el conjunt de festivitats oficials sufragades per l’Ajuntament eren “San Blas, San Pedro Nolasco, San Vicente Ferrer, Nra. Sra. del Rosario, Corpus Christi, San Roque, Nra. Sra. De Septiembre, San Gregorio y el Santisimo Cristo”.
D’entre totes aquestes amb més de dos segles de tradició destacarem les que van continuar evolucionant a les seues celebracions públiques, religioses i lúdiques fins arribar, sense interrupció, a l’actualitat. Es tracta de San Blas, Nra. Señora de Septiembre i el Santísimo Cristo.
La denominació de Verge o Nostra Senyora de Setembre és compartida amb la més comuna a Altea de Mare de Déu del Consol, la titular de la Parròquia i designada com a alcaldessa honorífica del poble el 1968.
Per la seua banda el genèric Santisimo Cristo fa referència a la devoció popular que al segle XIX va donar lloc a dues celebracions baix la advocació dual del Crist del Sagrari i del Crist de la Salut.
FESTES DEL STM. CRIST DEL SAGRARI I DE MOROS I CRSITIANS EN HONOR A SANT BLAI
Al mes de setembre a Altea se celebren les Festes Patronals del Stm. Crist del Sagrari i de Moros i Cristians en honor de Sant Blai.
Aquest mes està ple de celebracions des del primer cap de setmana fins a l’últim. Les festes s’organitzen amb comissió de festes i filaes (penyes), els que pertanyen a la Associació del Stm. Crist assisteixen a actes religiosos com misses, ofrena, processó i participen en cercaviles, despertaes, espectacles de música, infantils, per a gent gran, focs artificials, etc … Els que pertanyen a les filaes de Moros i Cristians participen de les entrades, cercaviles, ambaixades i alardos, festa a les seus festeres i molts actes més.
Acudeixen a les festes, veïns, amics i visitants. Durant les festes a la zona del “llavador” es munta una gran carpa amb un gran escenari on cada nit actuen grans orquestres i Dj ‘s de la zona, d’aquesta manera amenitzen les nits dels dies grans del poble d’Altea.
MOROS I CRISTIANS SANT BLAI D’ALTEA
Les manifestacions tradicionals de Moros i Cristians havien estat presents a les celebracions alteanes des del segle XIX. Es tractava tant de representacions, com per exemple els fets d’armes o les ambaixades, com d’elements estètics, en el cas dels figurants a l’Entrada de la Murta, les cavalcades o les processons. Era aquest un fenomen d’origen popular que participava a diferents festes com la de Sant Pere, la Verge dels Socors o el Crist del Sagrari.
Als anys setanta, l’auge d’aquestes manifestacions al poble va fer necessària la creació d’un ens per regular aquestes celebracions. L’any 1979 es crea la junta gestora, convertida el 1981 en associació oficial, per l’organització de les festes de Moros i Cristians a Altea. Les seues celebracions prenien lloc en Sant Blai i les festes del Crist del Sagrari.
Als anys setanta, l’auge d’aquestes manifestacions al poble va fer necessària la creació d’un ens per regular aquestes celebracions. L’any 1979 es crea la junta gestora, convertida el 1981 en associació oficial, per l’organització de les festes de Moros i Cristians a Altea. Les seues celebracions prenien lloc en Sant Blai i les festes del Crist del Sagrari.
Dins dels seus fins, que es reflecteixen en els seus Estatuts, aprovats en Assemblea General Extraordinària el 21 de desembre de 2017, en el seu Article 4, “mantindre, estimular, donar suport i perfeccionar aquesta Festa de Moros i Cristians” “Promoure i defendre tot el que vaja al voltant del context històric i tradició local, participant activament amb tot el que siga referent a la seua protecció i promoció” i en el Article 5, Punt D, defineix com les activitats que té aquesta com a fi: Mantenir, difondre i estimular la Festa de Moros i Cristians, així com ajudar a la conservació del patrimoni cultural e històric que representa.
És per això que durant tot l´any es fan activitats per difondre´l, tenint a més el seu Club del Festeret, on pertanyen els festers menors de tretze anys i que durant el mes de gener, previ al Mig Any, durant els quatre caps de setmana es fan activitats per a que comencen a estimar i conèixer, més si cal, tots els indrets de la Festa: ambaixades, dianes, Entrades Mora i Cristiana, la Música, els instruments característics, la vestimenta i moltes més coses relacionades en la Festa de Moros i Cristians d´Altea.
La Federació de Moros i Cristians Sant Blai d´Altea és el conjunt de socis més ampli de la Vila d´Altea, actualment xifrat al voltant de 1500 persones, des de nadons fins a gent major de vuitanta anys.
ASSOCIACIÓ DE FESTES DEL STM. CRIST DEL SAGRARI D’ALTEA
L’origen d’aquesta festa pot remuntar-se a mitjà del segle XVIII. Se li atribueix aquesta devoció a la llegenda del rescat, segons la qual l’arribada de la primera imatge del crist es va produir durant la redempció de captius alteans al nord d’Àfrica. En el primer terç del segle XIX, es va dividir en dues celebracions distintes però coordinades en dos diumenges consecutius amb dues imatges distintes.
La seua data original de celebració era el diumenge de septuagèsima, habitualment a principi de febrer. Actualment se celebra l’últim diumenge de setembre.
Segons la tradició, s’anomena així perquè aquesta no era la imatge que eixia habitualment en processó, sinó la que es guardava en el sagrari de l’església. A partir d’una sèrie de fets considerats miraculosos al llarg del segle XIX, la seua devoció va anar en augment fins que el 1854 es va construir la capella del Crist del Sagrari, adjacent a l’església parroquial. La importància de les seues celebracions el diumenge abans de Carnestoltes, van anar guanyant importància i l’any 1903 és nomenat el primer clavari de festes. Actualment existeix associació de festes i confraria.
Des de principi del segle XX, tal com ens descriuen els programes de festes dels anys vint, les celebracions lúdiques van anar guanyant en riquesa i comptaven amb focs d’artifici, partides de pilota, cavalcades i alardos.
FESTES DEL STM. CRIST DE LA SALUT D’ALTEA LA VELLA
Té com a data de celebració el diumenge de quinquagèsima, habitualment a finals de gener. La institució de les celebracions està documentada al 1833, data en la qual arribà la imatge a Altea la Vella. L’any següent va esclatar a Altea la primera gran epidèmia de còlera, que no va afectar a Altea la Vella. Aquesta circumstància es va associar amb la devoció al Crist de la Salut. Les seues celebracions religioses i populars prenen lloc entre gener i febrer a Altea la Vella, excepte l’any 1933 que amb motiu del seu primer centenari, es van celebrar en juliol. A banda de les celebracions religioses com les misses i la processó, des d’antuvi s’han organitzat danses, focs d’artifici, partides de pilota al llarg dels més de 185 anys d’història d’esta festa.